Südtiroler Landtag

Les competënzes dl defensur popolar vëgn ampliades

Tl 1993 él sté por le pröm iade passa 1.500 zitadins che é jüs a tó consëi dal defensur popolar. Te n terz di caji nen jôra de problems cun le comun, la regiun y le stat, chël ô dí cun istituziuns che n’ê nia tl ciamp de competënza dl defensur popolar. Mo por Palla ê chësc ma n aspet secundar. Por ël êl important „che vigni zitadin de Südtirol pois damané do te situaziuns de conflit cun so comun pro n interzessur imparzial y ester sigü da podëi ti avëi crëta“. Porvia ch’al manciâ n avocat statal, regional y comunal aposta damanâ i zitadins porchël le defensur popolar. Na sentënza dla II seziun dl Tribunal aministratif regional (sentënza n. 24 di 18.02.1993) dla Liguria aprovëia chësta posiziun. Chësta sentënza dij che nia ma i ofizi regionai dess lauré adöm cun le defensur popolar, mo che ince düc i atri ënc y dötes les atres istituziuns atifs tla regiun mëss lauré adöm.

Cun la lege statala 142/1990, art. 8 gnôl deliberé che les provinzies y i comuns podô nominé sü defensurs popolars. Te Südtirol gnôl debatü sce mëte sö o no n defensur popolar-comunal. Sciöche i defensurs popolars che esistî bele te n valgönes gran cités talianes dôl surantó i dovëis dl defensur popolar tl’aministraziun comunala. Mo bele daimpröma incá parôl ri da mëte en pratica chësta proposta te Südtirol, bele ma porvia che la maiú pert di comuns ê massa pici. La politica orô plütosc ti surandé al defensur popolar provinzial ince competënzes a livel comunal y por che i zitadins ne messess nia jí massa lunc por s’incunté cun le defensur popolar, s’ân ponsé da mëte a jí zacotan de udiënzes ti ofizi periferics. Cun la lege regionala di 4 de jená dl 1993 n. 1 gnôl deliberé n statut nü por i comuns. Chësc odô dant che le defensur popolar sostigniss le zitadin te chestiuns cun le comun. Mo por chësc messâ le consëi de comun desmostré ch’an l’orô ince. Te 96 di 116 comuns gnôl assiguré le defensur popolar tl statut de comun nü. Mo al ê sté dër ri da concretisé definitivamënter chësta ghiranza y te cer comuns âra doré passa vint agn denant ch’al gniss fat. Canche Palla â dé jö l’inciaria tl 2004 êl chësta situaziun: 97 comuns odô dant tl statut de comun n defensur popolar, 19 comuns no, le Comun da Redant â cinamai refodé expressis verbis na te’ sort de sorvisc. De chisc 97 comuns â ma 56 stlüt jö la convenziun cun la Defenüda zivica, i atri 41 comuns n’â nia ciamó metü en pratica ci ch’ai s’â tut dant cun l’aprovaziun dl statut.

Sciöche bele so predezessur Steger, se fajô ince Palla tres indô pinsiers de sciöche na lege por le defensur popolar provinzial reformada y moderna ess podü ciaré fora. Al ê por sposté la Defenüda zivica tl Consëi provinzial y da ne la lascé nia plü pro le Govern provinzial, dal momënt che le defensur popolar vëgn nominé dal Consëi provinzial. Tla lege dôl ince gní metü jö avisa che le defensur popolar ne ti vá nia ma do ales reclamaziuns, mo ch’al pó ince pité na consulënza. La domanda de n zitadin ne dess porchël nia ester liada, sciöch’al gnô definí denant tla lege, a n cer prozedimënt. Al dô implü ti gní dé n maiú pëis ai consëis dla Defenüda zivica. An dô se tigní a sües racomanaziuns, y sce chësc ne gnô nia fat, dôn le motivé por scrit. Implü dô le defensur popolar gní consulté dai singui gremiums (imprömadedöt dal consëi dl frabiché alisiré y dala comisciun por les assegnaziuns di cuartiers), insciö essel podü gní evité bele da atira n gröm de malintenüdes y de problems.

30 agn defenüda zivica te Südtirol

30 agn defenüda zivica te Südtirol

Logo - Südtiroler Landtag