Südtiroler Landtag

Al mët man la perioda de Palla

Do la mort de Steger êl passé feter diesc mëisc denant ch’al gniss n suzessur. Impormó al 1. de forá dl 1992 podô Werner Palla surantó süa inciaria. Le iurist y secreter de comun â lauré por feter 20 agn alalungia tl Ofize provinzial por le frabiché alisiré. Dedô êl sté funzionar tla banca ipotecara Trentino-Südtirol. Süa pröma relaziun anuala á Palla scrit de jená dl 1993. Al spliga chiló süa idea dl’inciaria: „Sc’ an ó le descrí cun na manira da dí spo é le defensur popolar gonot „l’ultima roda dl ciar“, chël ó dí che le zitadin atoché á bele damané do zënza suzes pro dötes les atres portines, y insciö restel ma plü da jí dal defensur popolar.“ Mo gonot ne ti restel al defensur popolar gnanca nia d’ater da fá co ti mostré al zitadin ch’ara ne vá nia da ciafé na soluziun a so problem. Ince chësc é n vare important, ciodiche spo sá le zitadin che ël y so problem é gnüs tuc söl scerio y ch’al é gnü ascuté. Palla arata che le defensur popolar ne dess nia chirí porsones de colpa mo soluziuns.

Tl pröm é ince Palla rové en contat cun n gröm de caji (incër 650 nen ál cumpedé) de zitadins dla classa de davagn plü bassa y mesana, che orô informaziuns iuridiches sön le dërt d’arpejun, de familia y de proprieté. „Lapró él tröpes porsones arbandonades, desperades y püres, che se tëm da se dé jö cun les istituziuns y por chëstes é le defensur popolar la porsona de referimënt“, scríel te süa pröma relaziun anuala. „Paré demez chëstes porsones foss valch de cröde, les ascuté sö n’alda pordërt nia tan tl ciamp de competënza dl defensur popolar, mo al é n so dovëi“,  scrí Palla. Olach’al n’â instës degöna resposta y degun consëi, âl damané do pro vicars y avocac ch’al conesciô.

Tl 1992 é la Defenüda zivica jüda a sté te n ater post. I ofizi ê gnüs spostá dala ciasa dla Raiffeisen tla Strada Raiffeisen 2, tla Strada Crispi 6, tla secunda alzada dl Palaz dla Provinzia II. Chisc locai gnô odüs daimpröma incá sciöche soluziun provisora, porvia ch’ai ê massa pici por les tröpes porsones che gnô dal defensur popolar. Implü êl na ciasa dla Provinzia y ne corespognô insciö nia ales idees de neutralité dl defensur popolar Palla.

Cun la lege provinziala nr. 10 di 23 d’aurí dl 1992 gnôl metü en pratica la reforma di ofizi dl’aministraziun provinziala ch’an s’aspetâ bele dadî. Al gnô cherié strotöres di ofizi nöies y ressorts nüs, mo i problems dles porsones restâ ma inant i medems. Les domandes â tres ciamó da nen fá porleplü cun le frabiché. Le numer di zitadins che damanâ do n contribut por le frabiché ê ma inant alt. Ince les desposiziuns y les leges che regolamentâ chësc ciamp ê tres ciamó ries da capí y gnô gonot interpretades te deplü manires desvalies.

30 agn defenüda zivica te Südtirol

30 agn defenüda zivica te Südtirol

Logo - Südtiroler Landtag